Què en sabem del pa?

Què en sabem del pa?

Tot i que el pa es consumeix des de fa segles, a dia d’avui és un aliment envoltat de falsos mites que li han atorgat una reputació negativa. Des d’Enrich volem rebatre part d’aquests mites per mostrar-te que el bon pa segueix sent un producte natural que, amb un consum adequat, contribueix a equilibrar la nostra dieta diària.

Mite 1: El pa engreixa.

Com bé indica el Gremi de Flequers en el seu article, “el problema sovint no és el pa com a producte en sí mateix, sinó amb allò que se l’acompanya”. Hi ha productes molt més calòrics que el pa. També cal tenir en compte el tipus de pa que consumim. No és el mateix consumir un pa artesà, que un pa industrial que conté més sucre i additius i per tant, el fa més calòric.

A part, un punt important és la quantitat de pa que consumim al llarg del dia. Tampoc és el mateix consumir pa només per esmorzar que durant tots els àpats. 100 grams de pa aporten unes 230 calories, així que consumir pa a cada àpat pot suposar ingerir unes 690 calories quan una persona necessita consumir entre 2.000 i 3.000 al dia.

Com pots veure, el pa pot formar part del teu menú diari. Només cal mantenir un control de la quantitat que ingerim i la qualitat del pa, i seguir una dieta equilibrada

 

Mite 2: La molla engreixa més que la crosta.

Quantes vegades has escoltat que cal extreure la molla del pa perquè aquest no engreixi tant? Realment, crosta i molla tenen els mateixos ingredients. La diferència és que la crosta, durant la cocció, perd la seva humitat durant el procés de torrat i concentra més calories (i nutrients) que la molla a igualtat de pes.

Ara que ja ho saps, no renunciïs a cap de les dues! Tant la crosta com la molla són elements inseparables d’un bon pa que li aporten textures, aromes i matisos.

 

Mite 3: Les torrades o biscotes engreixen menys que el pa de barra.

En la majoria de dietes d’aprimament es substitueix el pa de barra per biscotes o torrades. D’aquesta manera és més fàcil quantificar i controlar el seu consum. A part, les torrades són més seques fent que siguin més costoses de mastegar i per tant, es beu més aigua. Aquests dos efectes augmenten la sensació de sacietat.

Però de fet, a igualtat de pes, la biscota concentra moltes més calories que el pa de barra. I també cal tenir en compte que a la majoria d’aquests productes se’ls hi afegeixen greixos, sucres o altres ingredients per tal de millor el seu sabor provocant que encara siguin més calòrics.

 

Mite 4: El pa integral engreixa menys que el pa blanc.

Una altra creença errònia és que el pa integral engreixa menys degut a la fibra que conté. És cert que el pa integral conté major quantitat de fibra que el refinat, però l’aportació calòrica és la mateixa.

La fibra ens aporta molts beneficis, però per si mateixa no aprima. Facilita el trànsit intestinal, redueix la velocitat d’absorció dels sucres, contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i retarda el temps de buidor a l’estomac reduint la sensació de gana entre hores (fet que indirectament implica una menor aportació calòrica).

 

Mite 5: El pa, millor sense gluten.

Actualment, l’eliminació del gluten de la dieta s’ha establert com una moda o un estil de vida en persones que no pateixen cap tipus d’intolerància o sensibilitat. Aquesta pràctica, si no hi ha cap motiu mèdic que ho justifiqui, pot suposar un risc de desnutrició, sobretot en nens.

Renunciar al gluten implica eliminar de la dieta una font primordial d’hidrats de carboni i fibra, vitamines del grup B i minerals com el zinc i el ferro.

El corrent gluten free sovint fa que moltes persones retirin el pa de la seva dieta pensant que aporta calories buides, però no té sentit clínic suprimir uns cereals tant valuosos a la dieta mediterrània sense causa mèdica que ho justifiqui.

 

Mite 6: El pa calent és millor.

Sabem que l’olor que desprèn una barra de pa tendra acabada de sortir del forn, és irresistible. Però segurament, el que no saps, és que el pa calent allibera diòxid de carboni i es converteix en un antidigestiu que augmenta la mucositat i genera desajustos intestinals a la flora bacteriana.

Recorda que també és important com s’ha elaborat el pa. La massa mare de cultiu natural, genera una vitalització del pa. En canvi, el llevat del pa industrial té l‘efecte contrari. Aquest tipus de llevats no permeten la inactivització dels anti-nutrients del blat (l’àcid fític) i, això provoca la reducció d’assimilació de minerals com el ferro i el zinc. 

Leave a Reply

* Name:
* E-mail: (Not Published)
   Website: (Site url withhttp://)
* Comment:
Type Code